Rescatemos Personas · Bail Out The People

#RescatemPersones


Observatori Recull de premsa amb més informació actualitzada>
Els òrgans de govern de les caixes es formen per quotes [de partit], per la qual cosa els consellers no tenien les virtuts necessàries per a entendre i comprendre un negoci complex com el financer. No estaven preparats” José Antonio Iturriaga, administrador designat pel FROB en la CAM i el Banc de València,
en declaracions en la comissió de control de la CAM de les Corts Valencianes.

Rodrigo Rato

Entitats enfonsades: Caja Madrid i Bankia
2,34 milions d'€ només en 2011

Fill de banquer, son pare era president del Banco Seiro. Junt al seu germà foren empresonats en 1967 per evasió de capitals a Suïssa. Amb 30 anys, en 1979, es presenta a diputat per Cadis en les llistes d'Alianza Popular. Formà part de l'executiva d'este partit des de 1980. Fou el principal suport de José María Aznar per a presidier el partit.

José Luís Olivas

Entitats enfonsades: Bancaixa, Banc de València i Bankia
2,9 milions d'€

La trajectòria professional del senyor Olivas està vinculada a la política professional i al Partit Popular des dels 25 anys. Regidor a l’Ajuntament de València, Tinent d’Alcalde, Regidor d’Hisenda, diputat a les Corts Valencianes, Conseller d’Economia, Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana (compartint la peculiaritat de no haver estat elegit en unes eleccions amb el President Fabra) i finalment president de Bancaixa i del Banc de València fins a octubre de 2011 , vicepresident de Bankia i del Banco Financiero y de Ahorros (les quatre entitat han sigut intervingudes pel FROB), hui encara continua com a president d’una Bancaixa despullada de tots els seus actius. Al ser destuit de Bankia i BFA al novembre de 2011 va rebre 2,9 milions de € en plans de pensions.

Antonio Tirado

Entitats enfonsades: Bancaixa, Banc de València i Bankia
409.000€ només en 2011

Antonio Tirado va ser alcalde de Castelló des de 1979 a 1987 pel PSOE. En 1987 va passar d’alcalde de Castelló a president de la Caixa d’Estalvis de Castelló. Vicepresident de Bancaixa i del Banc de València, i conseller de Bankia i del Banco Financiero y de Ahorros, hui encara és vicepresident de Bancaixa. En una recent entrevista se’n jactava d’haver sigut conseller de Bancaixa per designació del PSOE, EUPV i PP.

Aurelio Izquierdo

Entitats enfonsades: Bancaixa, Banc de València i Bankia
14 milions d'€

Aurelio Izquierdo arribà a Bancaixa en 1988, amb 27 anys. En 2007 fou nomenat director general de Bancaixa. Amb l'absorció de Bancaixa per part de Bankia fou nomenat director de negoci. Finalment, va substituir Domingo Parra -després de la destitució d'este- en octubre de 2011 del lloc de conseller delegat del Banc de València fins la intervenció del FROB en novembre de 2011.

Domingo Parra

Entitats enfonsades: Banc de València
7 milions d'€

Domingo Parra va ser conseller delegat del Banc de València des de 1994 fins que va ser destituït en octubre de 2011 y substituït per Aurelio Izquierdo. Segons el Economista: la gestió de Parra està esguitada per operacions ruïnoses com ara la compra de la piscifactoria de l'exministre Antoni Asunción.

Roberto López Abad

Entitats enfonsades: CAM
10 milions d'€

López Abad va arribar a la que era llavors Caja de Ahorros del Sureste (successora de la CAM) en 1970. Posteriorment, en 1985, es va col·legiar com a economista a Alacant i és nomenat director general de la CAM en 2001. De la mà de López Abad, la CAM arribà a participar en 66 societats i 104 projectes del sector immobiliari. En novembre de 2010 ix de la CAM per a capitanejar la posteriorment avortada fusió de Banco Base, per l'acusació de Caja Astur que els comptes de la CAM estaven falsificats.

Modesto Crespo

Entitats enfonsades: CAM
7,89 milions d'€

Empresari de l'automòbil d'Elx i Oriola, religiós i gran amic de Francisco Camps (fou nomenat per l'expresident membre del Patronat del Misteri d'Elx). Va presidir la patronal del metall d'Alacant (FEMPA) fins que fou recusat en 2004. Va presidir la patronal alacantina COEPA (2006-2009), presidència durant la qual fou demandat per FEMPA per un forat de 813.000 €.

Mª Dolores Amorós

Entitats enfonsades: CAM
10 milions d'€

Mª Dolorés Amorós va entrar a treballar a la CAM amb 20 anys, en 1982, com a administrativa d'una oficina. En només 10 anys, sense titulació universitària, va ascendir a les oficines centrals i es va convertir en la mà dreta de Juan Antonio Gisbert i va aconseguir un càrrec de directiva en la caixa.


El deute públic de l'estat espanyol es va situar a la fi de 2011 en el 68,5% del PIB. Alemanya (81,2%), França (85,5%) i Gran Bretanya (85,7%) tenen un deute públic superior a l'espanyol respecte al PIB. La crisi del deute a Espanya no és una crisi de deute públic. És una crisi de deute privat, que supera el 200% i que s'ha disparat durant l'última dècada. La crisi del deute espanyol ve provocada per la bogeria de la bombolla immobiliària, quan ací es construïa el 40% de tots els habitatges de la Unió Europea. Ens estan fent pagar l'economia de casino d'uns pocs irresponsables a base de transformar el deute privat en deute públic.

Este és el total de diners entregats als bancs fins a la data:

166.738.000.000 €
24.465.000.000 €
7.460.000.000 €
8.127.000.000 €
525.000.000 €
915.000.000 €
5.275.000.000 €
977.000.000 €
392.000.000 €
14.249.000.000 €
953.000.000 €
3.400.000.000 €

Rescat europeu a la banca espanyola

100.000.000.000 €
...i tot açò a què equival?

Cada ciutadà espanyol ha donat 3.533 € als bancs

Tota la vida laboral (16 a 65 anys) amb SMI de 442.108 persones

Es podrien construir 2.223 hospitals

El 319 % del total global de la despesa pública en Educació

Es podria multiplicar per 21 els diners destinats a polítiques actives d'ocupació

Un any de treball cobrant el SMI per a
21.663.289 persones

Es podrien construir 41.684 escoles

El 285 % del total global de la despesa pública en Sanitat

Es podria multiplicar per 19 la inversió en I+D+i.

Suposa més de 4 vegades tots els diners que es destinen en un any a prestacions per desocupació

S'ha d'haver fumat crack si es pensa que els bancs espanyols es troben entre els més forts d'Europa” Jonathan Tepper. Agost de 2009. Infome sobre la banca espanyola.
Més rescursos


Una xiqueta del Canadà explica com furten els bancs

"Només pensen en salvar bancs, no en salvar persones"

El New York Times assenyala Florentino Pérez com un dels responsables de la crisi del deute a Espanya

Una democràcia ha de ser solidària amb totes les persones.
Una democràcia ha de garantir la dignitat i el futur de la seua gent:

18.778.056.660 €
Avalar la hipoteca de les 166.716 famílies que han perdut la casa entre 2008 i 2011
39.358.949.130 €
Avalar la hipoteca de les 349.438 famílies amb un procés d'execució hipotecària iniciat entre 2007 i 2011

Una família no pot pagar la hipoteca perquè ha perdut la faena i està amenaçada de perdre la casa.

L'estat avala la hipoteca de la família davant del banc i els deixa la vivenda en concepte de lloguer social amb un crèdit blan.

El banc rep també, d'aquesta manera, l'aval de les hipoteques que té impagades. A més, es garanteix cobrar-les, ja que és l'estat qui les avala.

Ara bé, les pèrdues que provenen d'inversions en rajola, d'actuacions en què el banc ha fet de promotor de macrourbanitzacions que s'han quedat buides, etc. NO es cobreixen. Si el banc ha de caure per una gestió irresponsable, es deixa caure.

Rescatem els dipòsits de les persones, no el casino de la bancacràcia.

Cal fer una auditoria pública del deute. Conéixer la veritat d'on ve el deute, quins són els responsables, qui el va contraure i sota quines condicions, saber la veritat de les ajudes als bancs i de les operacions fraudulentes i qui se'n beneficia.

S'ha de suspendre el pagament del deute públic fins que l'auditoria estiga completa i es destrie quin deute és legítim i quin no ho és.

Cal jutjar els culpables, exigir-los responsabilitats i que paguen pel que han fet. És immoral, per exemple, que els consellers nomenats a dit pels partits per als consells d'administració de les caixes se'n vagen amb indemnitzacions milionàries després d'enfonsar les institucions que havien de defensar. Qui indemnitza als ciutadans?


El País Valencià és el bressol de la mala gestió i la desfeta del sistema financer. Un conjunt de factors com són l’alta politització dels consells d’administració, la falta de preparació i formació dels consellers i finalment una ingent exposició a la rajola i a projectes polítics totalment ineficients.

Les tres principals entitats valencianes han sigut intervingudes, les caixes que en el seu dia van ser la tercera i quarta de l’Estat, Bancaixa i la CAM respectivament, i el Banc de València, que en el seu moment va ser la joia de les finances valencianes, amb més de 100 anys de vida i molt vinculat a la burgesia i als sectors productius valencians.

La primera gran caixa intervinguda a tot l’Estat va ser la CAM. El 22 de juliol del 2011 va ser intervinguda pel Banc d’Espanya, després de la fallida d’integració dins del Banco Base liderat per Caja Astur. Els interventors del Banc d’Espanya van trobar unes pèrdues ocultes de 4.587 milions d'euros i uns actius tóxics de més de 5.000 milions d'euros.

El 21 de novembre, el dia després de les eleccions generals, el Banc de València és intervingut pel Banc d’Espanya (el primer banc intervingut). El Banc de València estava participat en un 40% per una societat controlada primer per Bancaixa i després per BFA, la matriu de Bankia, la qual controlava la majoria del Consell d’Administració, i col·locava al president (José Luis Olivas, el mateix que Bancaixa) i conseller delegat. Els interventors van destapar unes pèrdues en 2011 de 887 milions d'euros.

El de desembre de 2010 es crea el Banco Financiero y de Ahorros amb la fusió de Bancaixa, Caja Madrid i altres caixes menudes. En març de 2011 transfereixen tots els seus actius a la matriu i presenten l’entitat comercial Bankia. El 20 de juliol de 2011 Bankia ix al mercat de valors amb un preu de l’acció de 3,75€. Recentment, en maig de 2012, la tercera entitat espanyola és intervinguda pel FROB, nacionalitzada i destituïts el president, Rodrigo Rato, i el consell d’administració. Les accions de Bankia cauen en picat i la situació de l’entitat arrossega tota l’economia espanyola cap a la intervenció per part de les institucions europees.

La caiguda de les tres principals entitats financeres ha significat la pèrdua de tota l’autonomia financera valenciana, exceptuant el cas simbòlic de Caixa Ontinyent. Esta pèrdua tindrà conseqüències importantíssimes per a les pròximes generacions. És més, hui en dia, unida a la crisi estructural de l’economia valenciana, els efectes es fan notar en tota la societat valenciana. La falta de crèdit per a les empreses i els professionals, la desaparició de l’obra social, l’increment exponencial del número de desnonaments o una taxa de desocupació a les portes del 30% són només alguns dels resultats més visibles al País Valencià.

Observatori #RescatemPersones Recull de premsa amb més informació actualitzada>

La solidaritat és garantia de futur #RescatemPersones